Sus las pesadas de Rainal
Publicat jos l’egida del CREO (Centre Regional per l’Ensenhament de l’Occitan fòra las acadèmias de l’airal istoric de l’occitan) de la Talvera, Sus las pesadas de Rainal (en version francesa : Sur les pas de Renard) ven en seguida del Molière l’Occitan. L’objectiu de l’obratge es de mostrar clarament la capacitat d’investigacion que se pòt tirar de la practica de l’intercompreneson. Lo supòrt pedagogic causit es tirat de la faula del Fèdre La volp e los rasims qu’es balhada a la debuta dins la version originala latina. En seguida, venon doas traduccions, l’una en francés e l’autra en occitan. D’autras reviradas s’apiejan sus aqueles tres tèxtes que servisson de referéncia. A la debuta, la faula se declina jos sèt versions de lengas romanas : castelhan, catalan, francés, italian, latin, occitan e romanés. Puèi la continuitat de l’occitan es mesa al lum amb la comparason de sas variantas lingüisticas (occitan auvernhat, gascon, lemosin, lengadocian, niçard, provençal e alpin) e graficas (grafia classica dels trobadors – una revirada en version medievala es prepausada – e grafia de Roumanille). Dins una tresena partida se vei l’evolucion de l’occitan lemosin e marchés cap al parlar d’Oïl. Per clavar, son comparadas las versions occitanas de la faula de l’Esòp (qu’es balhada, tanben, dins sa version grèga originala), del Fèdre e de La Fontaine.
De braves extraches de dos discors del Joan Jaurés son portats a la fin del libre. Tenèm aquí un plaidejament mai que bèl tocant a l’intercompreneson.
Reviradas de Claude Assémat, Lugan Bedel, Jeanne Da Costa, Jean-Christophe Dourdet, Dorinela Lacatusu, Yves Lavalade, Domenja Lekuana, Philippe Martel, Jean Massip, Guy Mathieu, Michel Prat, Maurice Romieu, Robert Rourret, Isabel Sanmartin-Gavin, Alexis Quentin, Patrick Sauzet, Gilles Van Heems, Fernand Vedel, Jean-François Vignaud.